Alimentador RSS

Què amaga l’hijab?

Posted on

El respecte i la tolerància de què parlava Ernest Maragall fa 3 anys semblen no haver estat suficients per resoldre el conflicte sobre l’ús  de l’hijab a les escoles. La polèmica ha tornat a saltar a les pàgines dels diaris i als informatius de la televisió. A la localitat madrilenya de Pozuelo de Alarcón, la Najwra, una nena marroquina, se li ha negat l’assistència a classe en un institut públic per voler  fer-ho coberta amb el mocador islàmic. A diferència del que va passar a Girona fa 3 anys, el centre no s’ha fet enrere en la seva decisió de prohibir-li l’entrada i la família ha hagut de matricular-la en un altre institut que no té una normativa específica al respecte. La polèmica està servida, ha arribat al carrer, tothom hi diu la seva i les opinions que escolto de vegades em fan por. Però sembla que els nostres dirigents polítics han tornat a tancar els ulls, a passar el problema als centres educatius, sense ser conscients del polvorí en què es pot convertir la nostra societat.

Mentrestant, som molts els que ens esforcem dia a dia per aconseguir que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat, que els nois i les noies que viuen al nostre país gaudeixin de les mateixes oportunitats educacionals i professionals. Tenim fins i tot un Ministeri d’Igualtat que vetlla per aquestes qüestions i penso que som una societat especialment sensibilitzada pel que fa al tema de la violència de gènere.  La situació actual no és la ideal, és obvi, però hem arribat a un punt en què no tenen sentit les postures intermitges i que la tolerància cap a normes religioses o culturals que atemptin contra els drets de les dones ha de ser zero. És bizantí discutir si l’ús de l’hijab respon a un precepte religiós o si és una qüestió cultural, el que per a mi resulta indiscutible és que no podem cedir davant de postures i exigències que marginin i segreguin les nenes i joves musulmanes que viuen entre nosaltres. Aquesta és una postura més democràtica, penso, que aquella que, en nom de la multiculturalitat, de la tolerància i del respecte, permet que aquestes noies no puguin gaudir dels mateixos drets que les seves companyes no musulmanes.

No sé on es pretén posar els límits. Ja existeixen precedents de pares musulmans que han intentat que les seves filles quedessin dispensades de les classes d’educació física o de música. Alguns col·lectius musulmans han demanat que els nois i les noies d’aquesta confessió rebin classes d’Islam a les escoles públiques. El debat de l’hijab és només un primer estadi, en el nostre país tot just estem veient la superfície del problema. Els nostres veïns europeus s’enfronten ja amb altres problemes, com la qüestió de la poligàmia dels musulmans que viuen a Europa. A diferència de la postura del nostre govern, que no es mulla, que titubeja i que d’una banda crea un Ministeri d’Igualtat i per l’altra tolera que un element discriminatori com l’hijab sigui usat en les aules dels col·legis públics, Sarkozy, per exemple, sembla tenir-ho molt clar: una cosa és respectar qualsevol creença religiosa i una altra de ben diferent, deixar que en nom de la religió es retallin els drets de les dones musulmanes que viuen a França. Però és que a França, a Bèlgica, a Holanda, els intents de  convivència i tolerància amb l’Islam més radical han resultat un fracàs. Aquí, mentrestant, la mateixa esquerra que demana la retirada dels crucifixos de les parets de les escoles públiques (demanda totalment lògica, d’altra banda), tolera l’ús d’elements amb una connotació religiosa i, a més, sexista i discriminatòria. Després de 30, de 40 anys, l’extrema dreta està escalant llocs en el panorama polític de països europeus amb una tradició democràtica molt més consolidada que la nostra. El que pugui passar aquí m’espanta, perquè no caldrà que els feixistes, els racistes o els xenòfobs facin campanya en contra dels immigrants, la nostra esquerra políticament correcta ja els està fent la feina. Els nostres dirigents es mouen entre la ignorància i la por, s’inhibeixen de prendre decisions, des d’un un fals progressisme permeten que en el nostre país prenguin posicions les postures més reaccionàries, tot en nom de la tolerància.

No em serveix que algunes dones musulmanes justifiquin l’ús de l’hijab com a signe d’identitat cultural o que vulguin convèncer-nos que el seu ús és una opció personal. ¿De veritat és una tria personal en el cas de nenes d’11, 12 o 13 anys? Quan una nena es posa el vel islàmic, està assumint la seva inferioritat, la seva marginació, la seva manca de llibertat, la invisibilitat personal i social, en definitiva.  Però als nostres polítics sembla no importar-los que aquestes nenes hagin d’acceptar un seguit de normes, algunes d’elles pròpies de l’Edat Mitjana. L’ús del vel islàmic és només un símbol extern, visible, però al darrere el que hi ha és la dependència d’uns homes, el pare i el marit, que actuen com els seus propietaris. Aquestes nenes, educades en els sistemes públics de països democràtics, perpetuaran la situació de marginació i segregació que han patit les seves mares i les seves àvies. Però el que és realment tràgic es que això succeeixi amb la complicitat dels nostres governants d’esquerres, que continuen dividint el món entre bons i dolents i amb una ingenuïtat que m’esgarrifa, donen la coartada legal a una lectura perversa de la religió.

L’hijab, en les seves múltiples variants, no només amaga el rostre, el cabell o el cos femenins, en realitat, el que hi ha a sota és un menyspreu profund per la condició humana de la dona, una condemna a la meitat de la població simplement pel fet d’haver nascut dona. El vel és una metàfora d’aquest menyspreu, d’aquesta opressió, d’aquest ostracisme personal i social. I això és el que permeten els nostres polítics d’esquerres quan s’inhibeixen irresponsablement del destí d’aquestes noies musulmanes, moltes d’elles ja nascudes en el nostre país. I a ningú sembla importar-los que aquestes nenes deixaran l’escola en el moment en que tinguin la primera regla i se les enduran als països d’origen de les seves famílies per casar-les, la majoria dels cops en contra de la seva voluntat. I si es queden aquí, la pressió social  i familiar els impedirà reivindicar els seus drets fonamentals com a éssers humans. Aquestes dones, que fins i tot en els seus països no vestien l’hijab estricte, ara ho fan sota la influència dels imams de la majoria de mesquites del nostre país, subvencionats per règims totalitaris. El problema és que aquest Islam utilitza els mecanismes de la democràcia per imposar el seu extremisme. No puc deixar de preguntar-me per què davant de les exigències antidemocràtiques d’alguns sectors islàmics el nostre govern és incapaç de reaccionar i defensar les llibertats que tant ens ha costat aconseguir.

Em dol profundament haver de fer aquestes consideracions, perquè les faig, ja ho he dit en un altre moment, des d’una ideologia d’esquerres. I em dol també perquè és evident que milers de musulmans viuen la seva fe i la seva cultura des del respecte a les societats que els han acollit. I entenc que això no ha de ser fàcil. Però no podem silenciar una realitat que els nostres veïns europeus coneixen perfectament i que a Espanya tot just ara comencem a albirar: que molts altres milers de musulmans viuen un Islam antidemocràtic, antioccidental, extrem, contaminat pels ideòlegs del  wahabisme i subvencionats econòmicament per Aràbia Saudita. La nostra societat cal que aprengui a distingir entre tot allò que té de positiu la barreja de cultures i, a la vegada, no ignorar, no callar, no tenir por de ser políticament incorrecta si denuncia aquest Islam que, utilitzant el nom d’Al·là, pretén destruir els principis de llibertat i igualtat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: