Alimentador RSS

Mahoma i els seus problemes amb les dones (I)

Posted on

Les ensenyances islàmiques no es basen només en el que es diu que l’arcàngel Gabriel va revelar a un àrab anomenat Muhammad (Mahoma en la tradició occidental), que va viure en el segle VII a La Meca i que acabaria convertint-se en el fundador i profeta d’una nova religió, l’Islam, que literalment significa “submissió”. Encara que el conjunt d’aquestes revelacions es recullen en el llibre sant dels musulmans, l’Alcorà, existeix una segona font islàmica d’instruccions religioses, els hadith o tradicions anecdòtiques sobre la vida i les paraules de Mahoma, recopilades durant els dos segles posteriors a la mort del profeta pels primers musulmans. Aquests creuen que l’emulació del comportament de Mahoma, fins en el més petit detall, els converteix en musulmans perfectes. Per tant, l’Alcorà i també el conjunt de hadiths, les paraules i els fets de Mahoma, les seves idees, els seus comentaris, les anècdotes al voltant de la seva persona, serveixen per legitimar un seguit de lleis i normes que han regulat la vida dels milions de seguidors de l’Islam des dels inicis fins a l’actualitat.

Un dels aspectes més controvertits per a la mentalitat occidental és , sens dubte, el paper de la dona en l’Islam, que obliga aquelles que professen aquesta religió a acceptar un codi legal que valora el seu testimoni com la meitat del d’un home, un sistema d’herència que els atorga la meitat dels béns que al seu germà mascle, que les condemna a una vida familiar en la qual el marit pot sometre-les a càstig físic si el desobeeixen, poden haver de resignar-se a compartir-lo amb tres dones més, es poden divorciar d’elles sense pràcticament cap tràmit i sense el seu consentiment i pendre’ls la custòdia legal dels fills. La sharia o llei islàmica, en vigència encara avui en molts països musulmans, obliga la dona a cobrir-se el cabell i a amagar el seu cos quan surt al carrer, prescriu la lapidació per adulteri, permet el matrimoni de les nenes a partir dels nou anys, manté la dona en una eterna minoria d’edat mental, ja que sempre depèn d’una figura masculina, ja sigui el pare, el marit o el fill. En alguns països islàmics, com Aràbia Saudita, les dones no poden conduir, tenen prohibit prendre una habitació en un hotel o viatjar sense la companyia d’un parent masculí. Els matrimonis arranjats o imposats encara són pràctica més o menys corrent en el món islàmic.

I tot això, probablement, perquè fa mil sis-cents anys, aquell home de La Meca anomenat Mahoma, tenia problemes amb les dones.

Gràcies als hadiths sabem que, sens dubte, al profeta de l’Islam li agradaven força les dones. Es va casar als vint-i-cinc anys, essent un home pobre, orfe i amb una cultura limitada, amb Jadija, una dona vídua de La Meca, deu anys més gran que ell, rica i que dirigia els seus propis negocis. Conscient que amb Jadija adquiriria prestigi social i diners, Mahoma difícilment podia negar-se a la proposició de la vídua. Amb Jadija va tenir quatre filles, encara que només una, Fàtima, va arribar a l’edat adulta. El primer cop que Mahoma va sentir l veu de Déu, va ser en Jadija en qui es va refugiar creient que s’havia tornat boig. Però ella el va animar perquè perseverés i cregués en aquella visió, de tal manera que es va convertir en la primera dona seguidora de l’Islam. Jadija va ser l’única esposa de Mahoma durant vint-i-quatre anys i va morir nou anys després que el seu marit tingués la primera visió divina.

I és precisament a partir de la mort de Jadija que Mahoma comença a rebre revelacions de Déu sobre quina havia de ser la posició de la dona en l’Islam. Jadija, doncs, tot i ser la primera dona musulmana, mai va haver-se de cobrir amb un vel, estar reclosa o compartir el seu espòs amb altres dones. Jadija mai va haver d’escoltar la revelació d’Al·là, Déu, al seu marit: “Els homes tenen les dones al seu càrrec, perquè Déu ha fet uns per avantatjar les altres, i perquè ells gasten les seves propietats per mantenir-les”. Òbviament, aquesta “revelació” no podria haver estat escoltada per Mahoma si Jadija hagués continuat viva i subvencionant les seves despeses.

Sis anys després de la mort de la seva esposa, i després de mantenir una batalla amb la tribu dominant de La Meca, que va deixar nombroses vídues de guerra entre els seguidors del profeta, Mahoma va tenir una oportuna revelació que li permetia prendre fins a quatre dones. “Casa’t amb les dones que vulguis: dues, tres o quatre; i si creus que no pots satisfer-les totes, aleshores pren-ne només una”.

Com que, a més, Mahoma necessitaba establir aliances amb les comunitats a les quals els musulmans vencien durant els primers anys d’expansió islàmica, les duia a terme a través de matrimonis. Per això no és estrany que tornés a tenir una revelació en la qual Al·là l’eximia del límit de quatre esposes. Cada cop que una nova dona arribava com a esposa del profeta, s’afegia una habitació més a les estances de Mahoma, que es trobaven al costat de la primera mesquita de l’Islam. Aquestes habitacions arribarien a allotjar vuit o nou dones a la vegada.

Amb un nombre creixent d’esposes que havien de conviure diàriament, compartir les tasques domèstiques, les responsabilitats familiars i el marit, és lògic que ben aviat sorgissin els gelos, les baralles, les intromissions dels parents de les esposes en la vida del profeta i, per extensió, dels primers musulmans. Els incidents domèstics derivats de la poligàmia van provocar una altra revelació del missatger de Déu: Mahoma havia de recloure les seves esposes, aquestes només podrien parlar amb els visitants a través d’una cortina (literalment, hijab) i, en el cas indispensable d’haver de sortir de la seva habitació, ho farien totalment cobertes. Torno a insistir en l’oportunitat dels missatges que rebia Mahoma cada cop que la seva vida domèstica i familiar es complicava. I gradualment, les normes que en un principi només regien per a les esposes del profeta, s’anaren extenent a totes les dones musulmanes. Analitzarem, doncs, com, a través d’oportunísimes revelacions divines, que tenien una indubtable relació amb la seva vida personal i familiar, Mahoma va establir la poligàmia, la reclusió de la dona, les normes sobre l’adopció, el matrimoni infantil, l’ús del vel i el sexe.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: