Alimentador RSS

Mahoma i els seus problemes amb les dones (II): la poligàmia

Posted on

Existeix una relació inqüestionable entre la vida familiar del profeta de l’Islam, a mesura que el nombre de les seves esposes anava creixent, i les revelacions que rebia a través de l’arcàngel Gabriel de part d’Al·là, Déu, en relació a les dones i a quin havia de ser el seu estatus dins la nova religió. Les parts de l’Alcorà que es refereixen a revelacions rebudes a Medina, quan el profeta es troba immers en la seva política d’aliances matrimonials i de benefactor de vídues indefenses, són molt més pràctiques i estan destinades a regular una vida familiar que devia ser francament complexa. Enrere quedaven els missatges poètics i místics del període de La Meca, quan Jadija, la primera i única esposa de Mahoma durant vint-i-quatre anys encara vivia.

Per justificar la poligàmia practicada pel seu profeta, els musulmans sempre han argumentat que molts dels matrimonis de Mahoma en els darrers deu anys de la seva vida mostren com la ràpida expansió de l’Islam feia necessàries les aliances amb clans diversos, i aquests pactes o aliances es realitzaven la major part de vegades a través de matrimonis. D’altra banda, i tenint en compte que les dones són més nombroses que els homes en les societats en guerra, alguns matrimonis del profeta mostrarien la seva compassió per les vídues de guerra. És millor per a una dona, diuen, compartir un espòs que no pas no tenir cap  home en la seva vida. Així doncs, Mahoma es convertia en un exemple a seguir quan prenia al seu càrrec aquestes pobres vídues desvalgudes i necessitades de companyia masculina. Els crítics de l’Islam, tanmateix, creuen que Mahoma era un home sensual, aficionat en excés a les dones i que va aprofitar la situació per satisfer els seus desitjos sexuals un cop es va veure lliure dels llaços que el lligaven a Jadija,  que era la seva dona, però no ho oblidem, era qui tenia els diners, les relacions socials i els negocis. Probablement aquesta és una opinió massa extrema, però tampoc no és gaire plausible aquesta imatge de Mahoma com a benefactor de vídues. Precisament un hadith ensenya que, en realitat, Mahoma era conscient que la poligàmia no era bona per a les dones. Quan el seu gendre Alí, l’espòs de la seva estimada filla Fàtima, es planteja prendre una segona muller, seguint, al cap i a la fi, l’exemple del sogre que, al seu torn, no feia altra cosa, deia, que seguir els mandats divins, Mahoma es preocupa per com se sentiria Fàtima si havia de compartir el seu espòs amb una altra, i sentencia: “Allò que a ella li faci mal, em fa mal a mi”. Amb la qual cosa, Alí va haver de descartar un segon matrimoni.

Quan Jadija va morir el 619, després de vint-i-quatre anys de matrimoni monògam, sembla ser que el profeta, que tenia 49 anys, va quedar desfet. Les dones de la primera comunitat musulmana, que tenien cura de les seves necessitats domèstiques, van pensar que una nova esposa l’ajudaria a suportar la pena per la pèrdua de Jadija., Va ser aleshores quan Mahoma va consultar amb Jawla, la seva tia, sobre quina seria la dona adequada per convertir-la en la seva muller. Jawla li va contestar que si volia una verge, podia casar-se amb Aixa, la filla del seu millor amic, Abu Bakr. Però si desitjava una dona que no fos verge, podia prendre al seu càrrec Sawda, una vídua ja madura, molt devota i que havia estat una de les primeres dones que s’havia convertit a l’Islam. Mahoma va indicar a la seva tia que aparaulés el matrimoni amb les dues. S’iniciava així la vida polígama del profeta de l’Islam.

Quan Mahoma es va casar amb Aixa, aquesta només tenia sis anys, per la qual cosa el matrimoni no es va poder consumar i la nena va romandre encara un temps vivint amb la seva família. En concret, fins als nou anys, quan Mahoma se la va endur després de rebre una altra revelació en la qual se li indicava que una nena podia convertir-se en esposa a tots els efectes a partir d’aquella edat.  Els hadiths sobre la vida de Mahoma i Aixa ens volen mostrar imatges tendres de la petita Aixa jugant encara amb les seves nines al costat de la mesquita i com el seu marit, de vegades, s’unia als seus jocs. Commovedor.

Sawda i Aixa tenien habitacions separades on eren visitades per torns pel seu marit. Vivien en unes construccions fetes de fang, amb sostres de palma, molt senzilles, que s’afegiren a la mesquita. Amb cada nova esposa o concubina que s’afegia a l’harem del profeta, es construïa una nova habitació.

Al cap d’un any de l’arribada d’Aixa a la casa de Mahoma, aquest va casar-se amb tres dones més: Hafsah, una jove de vint anys, filla del seu amic Omar; una vídua anomenada Zeinab, generosa i abnegada fins al punt de rebre el nom de “Mare dels Pobres” i que va morir només vuit mesos després de la seva arribada a l’harem, i Umm Salamah, una dona de bellesa extraordinària, que va provocar en Aixa, la favorita de Mahoma, un intens sentiment de gelosia.

Mahoma intentava complir amb les seves esposes el manament diví que li havia estat revelat en relació al tracte equitatiu que l’espòs havia de donar a les seves dones. Cada tarda tenia una entrevista privada amb cadascuna d’elles. Després, per estricte ordre rotatiu, sopava i se n’anava al llit només amb una de les seves dones. Alguns hadiths afirmen que quan Mahoma volia passar la nit amb una esposa “fora de torn”, havia de demanar a la dona amb qui li corresponia compartir la nit que li cedís el torn a l’escollida. Podia ser que ella acceptés ser substituïda per l’altra, o no. Si no ho acceptava, Mahoma s’havia de conformar i respectar l’ordre i el torn establerts.

Malgrat que els musulmans insisteixen en la bondat de les intencions de Mahoma a l’hora d’anar augmentant el nombre no només d’esposes, sinó també de concubines, sembla clar que no sempre es va casar amb vídues madures i desvalgudes o amb joves que, a causa de les guerres, tenien dificultats per trobar un marit. El seu matrimoni amb Umm Salamah va ser degut a la intensa atracció física que sentia per ella. Pel que fa al seu matrimoni amb Aixa, que només tenia nou anys en el moment de consumar-se la unió… No sé quins motius creïbles podrien donar els musulmans per justificar aquesta relació, si no és que Mahoma experimentava un tipus de patologia sexual que, avui en dia, a més, constitueix un gravíssim delicte.  Però com els fets de la vida de Mahoma són un exemple per als seguidors de l’Islam, segons la sharia, el matrimoni amb una nena a partir dels nou anys és perfectament lícit i es practica encara avui.

Mahoma va casar-se amb una altra dona que, com una de les seves esposes anteriors, es deia també Zeinab i era la muller de Zaïd, un esclau alliberat que Mahoma havia criat com a un fill. Mahoma va decidir convertir-la en la seva dona després d’haver-la vist semidespullada (la qual cosa contradiu que tots els seus matrimonis eren més obres de caritat que una altra cosa), fet que va obligar l’antic esclau a divorciar-se de Zeinab i que donaria peu a la legislació islàmica sobre les adopcions, com veurem més endavant.

Després de casar-se amb Zeinab, Mahoma es va unir a cinc noves mullers, entre elles, dues jueves i una cristiana copta, Maria, la qual va donar-li un fill mascle, encara que aquest no va sobreviure a la primera infantesa. Sembla ser que la resta de dones veien en Maria i el seu fill una amenaça, sobretot Aixa que, tot i ser la preferida del profeta, mai va tenir fills. Els hadith no es posen d’acord sobre si les tres van ser les seves esposes legals o eren només concubines, o bé si una d’elles va ser esposa i les altres dues només amants, extrem aquest que em torna a fer dubtar sobre les aparentment caritatives intencions de Mahoma a l’hora d’anar sumant esposes.

L’únic país musulmà on la poligàmia està prohibida per llei es Tunísia. A la resta de països on l’Islam és la religió majoritària, la poligàmia s’accepta més o menys obertament, si se segueix el que prescriu la sharia. Molts musulmans, encara que admeten que la poligàmia és legal segons les paraules del profeta, pensen que hi ha una referència implícita a la monogàmia quan Déu li va dir a Mahoma que si no podia satisfer-les totes de manera equitativa, si no podia comportar-se amb totes elles de la mateixa manera, només s’havia de casar amb una. Per tant, tot i la llei islàmica, s’accepta que és impossible que un home sigui totalment imparcial i equitatiu amb les seves esposes, que no senti més inclinació per unes que per les altres. El mateix Mahoma demanava perdó a Déu pel favoritisme que sentia per Aixa, la qual cosa no li impedia, tot i ser conscient que no seguia el manament diví, d’augmentar el seu harem.

Les dones musulmanes poden, en alguns països com Marroc, imposar com a condició prèvia a la signatura del contracte matrimonial, una clàusula de monogàmia, és a dir, poden exigir que el seu espòs no els imposi una altra dona i, de ser així, tenen dret a divorciar-se sense més preàmbuls.

Els homes musulmans que en l’actualitat practiquen la poligàmia ho fan, afirmen, seguint l’exemple del profeta i essent fidels a la revelació divina que aquest va rebre per mitjà de l’arcàngel. Però els seus motius no són, per suposat, els mateixos que podrien haver mogut Mahoma a l’hora de contraure alguns dels seus matrimonis, sinó que les seves raons són gairebé sempre de caràcter molt més personal, des de la necessitat ecomòmica que pot per pal·liada amb l’arribada d’un dot que aportaria la nova esposa, fins al desig d’engendrar fills mascles que la primera muller no li hauria proporcionat, passant pel més humà dels desitjos masculins: tenir al seu costat  una dona més jove i atractiva sexualment.

Les diferents escoles d’interpretació corànica tenen les seves pròpies raons per justificar la poligàmia, que no veuen com un element negatiu per a la dona. Es justifiquen dient que en els països on els homes no tenen segones, terceres i fins a quartes esposes, tenen amants, fixes o esporàdiques (la qual cosa no és del tot incert, tot sigui dit), de manera que a Occident existiria una poligàmia il·legal. Les principals causes, segons l’Islam, que permeten que un home prengui una nova esposa serien (1):

– insatisfacció sexual amb la primera esposa. En comptes de satisfer els impulsos sexuals il·legalment, desobeint els mandats de Déu i corrompent la societat, és preferible que un home es casi amb una altra, tot garantint al mateix temps, els drets complets de la primera esposa (de tota manera, aquest argument contradiu l’ensenyament musulmà sobre el matrimoni quan afirma que no pot ser construït sobre l’única base del desig sexual).

– malaltia crònica de l’esposa o invalidesa permanent, ja que a la llar es necessita la presència d’una mare i l’espòs ha de satisfer les seves relacions matrimonials. Per tant, és millor que es casi amb una altra, sense que per això deixi la primera abandonada.

– esterilitat de l’esposa en el cas que l’espòs vulgui tenir fills i no suporti el fet de no tenir-ne. Segons l’Islam, és millor que es casi amb una altra dona , sense abandonar la primera i no es vegi abocat, per satisfer el seu desig de ser pare, a tenir fills il·legals.

-per protegir la puresa de la societat i la felicitat dels seus membres. Per exemple, quan el nombre de dones supera al dels homes.

– per obeir el mandat de Déu de multiplicar la descendència.

El que ensenya l’Islam a milions de dones que segueixen aquesta religió és que la poligàmica no és en absolut negativa per a elles, sempre i quan es donin aquestes condicions:

  • Completa justícia entre les esposes (fa referència al dret a la manutenció, assistència i atenció amorosa a totes per igual).
  • Mitjans econòmics per mantenir-les a totes en les mateixes condicions. (2)
  • No tenir més de quatre esposes, ja que massa dones vivint juntes seran, amb tota seguretat, font de problemes i preocupacions per a l’espòs. (3)

I no va ser precisament això el que va succeir-li a Mahoma? De fet, sí. Per això, bona part de la legislació islàmica sobre les dones es deriva de la necessitat del profeta de resoldre els problemes que li ocasionaven aquestes dones que van compartir els darrers anys de la seva vida.

(1) www.nurelislam.com

(2) Si se segueix estrictament aquesta norma, només els musulmans rics poden mantenir, en principi, matrimonis polígams. El fet de tenir més d’una esposa és privatiu avui, la majoria de vegades, d’individus amb recursos econòmics considerables.

(3) Malgrat els problemes i maldecaps que li produïen les seves esposes, Mahoma es va eximir ell mateix del límit de quatre dones vivint juntes simultàniament amb un mateix marit.

Per a una informació més completa sobre qüestions jurídiques relacionades amb el matrimoni islàmic, podeu consultar aquest enllaç: 

http://noticias.juridicas.com/articulos/45-Derecho%20Civil/200105-estatuto_de_la_mujer.html 

 

Anuncis

2 responses »

  1. Esxolta!!! qui a escrit aixo. La cosa no va anar així com tu dius. I si vols escriure alguna cosa, vusca la informació 1r i asegurat que sigui veritat el que has trovat o potser podem dir el que tu penses…. Espero que el proxim dia no tinventis coses rarea!!

    Respon
    • La informació que he escrit està totalment contrastada. Una altra cosa és que no hi estiguis d’acord. Si vols la llista de bibliografia, te la passaré amb molt de gust, sempre i quan no intervinguis amb aquest to tan poc dialogant que fas servir.

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: