Estada a Praga, itineraris i recomanacions (I): qüestions pràctiques

El Pont de Carles i el riu Vltava

Estic enamorada de Praga des de la primera vegada que vaig trepitjar els seus carrers amb llambordes i vaig veure com s’amagava el sol des dels molls del riu Vltava. Mai me n’he amagat: és un amor que no ha disminuït amb els anys, ans al contrari, cada cop que hi he tornat he sabut trobar motius nous per continuar estimant-la. Praga ha canviat amb els anys, com canviaven les persones que estimem. Però el temps que ha passat des del dia que la vaig conèixer ha servit per consolidar aquest amor , tal vegada no tan cec i enlluernat com el del primer dia, i l’ha transformat en admiració i fidelitat per haver estat capaç de superar les adversitats, des de les grisors del comunisme fins a l’arribada del capitalisme més brutal i les seves allaus de turistes. Praga ha sabut reinventar-se i, a la vegada, mantenir l’atmosfera màgica del traçat medieval de la Ciutat Vella, on encara podem intuir les passes dels alquimistes o dels rabins jueus; l’opulència barroca de la Malá Strana o del Htadčany, i l’elegància art nouveau dels edificis i cafès de la Ciutat Nova, on artistes i intel·lectuals, com Franz Kafka, Max Brod, Alfons Mucha o Jan Neruda prenien el pols a la ciutat.

Cafè de l’Obecní Dům (Ciutat Vella)

No és el primer cop que comparteixo aquest amor per la capital de la República Txeca: amics i familiars sovint m’han demanat que els ajudés a preparar la seva estada a Praga, que els suggerís algun itinerari fora dels circuits més turístics o que els recomanés allò que no es podien perdre. M’animo ara a fer el mateix per als hipotètics visitants del bloc que llegeixin això que escric, per als que hi arribin buscant informació per a un futur viatge a Praga o per als que, com em succeeix a mi mateixa, els agradi conèixer països i ciutats encara que no estigui en els seus plans més immediats viatjar-hi.

Com he fet sempre que he ajudat a algú a preparar un viatge a Praga, aviso que parteixo de la meva experiència i dels meus gustos particulars. Per tant, això no pretén ser una mena de guia “canònica” del que hauria de ser una estada a Praga. Si és això el que necessiteu, aconseguiu un bon plànol (el d’Eurocity és altament fiable i està actualitzat) i una guia de viatge (la Guia Visual de Praga d’El País-Aguilar és molt completa) i segur que no tindreu cap problema per moure-us per la ciutat i visitar allò que es considera imprescindible de veure a Praga. Si, tanmateix, us animeu a seguir llegint, espero poder aportar alguna cosa més del que es troba en una guia.

ABANS D’ARRIBAR: INFORMACIONS PRÀCTIQUES QUE CAL SABER

Per començar, la part més prosaica del viatge, però també la imprescindible per no tenir problemes durant la vostra estada.

Moneda

La moneda en curs de la República Txeca és la corona txeca (čzk). 1 euro equival, aproximadament, a 26 corones txeques. Els bancs espanyols estan en condiciones de canviar euros per corones abans que comenceu el viatge. A Praga, es poden canviar euros als bancs, oficines de canvi o als hotels. Sempre és més recomanable fer-ho en un banc, ja que us donaran el canvi oficial “real”. El Banc Central de Praga (Centralní Banka Prahy) és al carrer Hybernská, al costar de la Plaça de la República (Náměsti Republiky) y molt a la vora de la Plaça de la Ciutat Vella (Staroměstské náměstí), és a dir, en una zona absolutament turística. Us recomano que si heu de canviar, ho feu aquí, ja que estan acostumats als turistes i no els posen excessiva mala cara.

A diferència del que passava només fa 10 anys, es poden obtenir corones dels caixers automàtics amb les targes de crèdit més corrents a Espanya: Visa, Eurocard/Mastercard o American Express. També és possible pagar amb tarja a molts restaurants, hotels i botigues.

Viure a la República Txeca resulta encara una mica més econòmic que fer-ho a casa nostra. Però no oblidem que Praga és una de les principals destinacions turístiques europees, així que ja han quedat enrere els dies en què Praga era una típica ciutat de l’est i, per tant, barata. No crec que trobeu gaire diferència en els preus respecte dels de ciutats com Barcelona, Madrid, València, etc. El que gasteu dependrà, sobretot, d’on aneu a dinar i a sopar o si sou molt afeccionats a les compres. El que sí és més econòmic són les entrades a museus, exposicions o concerts (tot i que molts encara són gratuïts o tenen un preu simbòlic si es fan en esglésies, cosa molt habitual a Praga). Hi ha una excepció: l’entrada als monuments del Barri Jueu és bastant més cara que la de la resta de monuments o museus praguencs, ja que no reben cap ajut municipal o estatal i el seu manteniment depèn de donacions i de la recaptació per entrades.

Si voleu comprar vidre de Bohèmia de bona qualitat i de tallatge tradicional tampoc no espereu trobar cap ganga. Fan pagar el que val.

Pivovar U Vejvodu

Pel que fa als preus dels restaurants, depenen molt de la zona i de la categoria, és clar. En un restaurant de categoria mitjana en una zona turística poden us poden cobrar entre 400 i 500 corones (entre 15 i 20 euros) per àpat, consistent en un suculent plat combinat (tingueu en compte que no tenen res a veure amb els que coneixem aquí, que sempre són a base de croquetes, patates fregides i ous ferrats), una cervesa i un cafè. Si hi afegiu les postres, els preus es disparen, com a tot arreu. A les tavernes (hospůdka) i cerveseries (pivovar) freqüentades majoritàriament per txecs se solen servir dinars i sopars a preus bastant més econòmics, tot i que l’oferta del menú també és més reduïda. A més, en els últims anys, aquests establiments s’han anat renovant i adaptant a la nova clientela, majoritàriament turística i, conseqüentment, també han adaptat els seus preus. Avui en dia, per trobar una pivovar on cobrin preus “txecs”, cal anar a buscar-la pràcticament a l’extraradi de Praga.

Plat típic txec, amb els imprescindibles "knedliky" de pa

Tot depèn del pressupost i dels capricis de cadascú, evidentment, però per fer-vos una idea, dues persones, dinant i sopant en restaurants de preu mòdic, pagant el transport i fent les visites pertinents, poden gastar al voltant de 100 euros diaris, comptant algun extra (una cervesa, un cafè o un gelat, i poca cosa més).

Transport

Taxi

La Praga històrica i, per tant, turística, és pràcticament per a vianants. Per tant, no té molt de sentit agafar taxis. D’altra banda, el taxi no és el millor mitjà de transport a Praga, ja que és car i un turista mai estarà segur que usen el taxímetre de forma correcta. Si heu d’agafar un taxi per necessitat, per exemple en algun desplaçament de nit si no acabeu de veure clar anar en tramvia o bus nocturns, assegureu-vos que no són taxis lliures, sinó que pertanyen a una empresa, ja que podríeu trobar-vos que us cobrin el que els vingui de gust. Atenció sempre amb el taxímetre. Afortunadament, el costum de regatejar el preu del trajecte abans de pujar al vehicle ha caigut en desús, així que no permeteu que cap taxista us vulgui imposar aquest vell costum abusiu.

Tramvia i metro

Són els millors mitjans de transport per desplaçar-se per Praga. Són ràpids, puntuals, barats i us duran per tota la ciutat. D’altra banda, utilitzar el metro i el tramvia a Praga és fàcil per a un turista (una mica més difícil és aclarir-se amb els autobusos, que no recomano, excepte per a trajectes molt concrets).

Torno a insistir que bona part dels recorreguts més turístics per Praga poden fer-se a peu, de manera que agafar metro o tramvia té sentit si el vostre allotjament és lluny del centre històric o, puntualment, per desplaçar-se a llocs molt concrets.

Normes de cortesia en el transport públic

En tots els transports públics hi ha seients reservats per a ancians i minusvàlids. I els respecten al peu de la lletra! Si hi seieu, vigileu si algú els necessita al llarg del trajecte, ja que podríeu trobar-vos amb algun avi malhumorat que brandi enèrgicament la seva tarja de jubilat i us exigeixi a crits i sense més preàmbuls que us aixequeu. Acostuma a ser una situació molt violenta. Els txecs tenen molt de respecte pels avis i és una pràctica corrent cedir-los el lloc en el transport públic (pràctica que en el nostre país, pel que observo, s’està perdent, malauradament). Si ho feu, aleshores us premiaran amb un somriure i un děkuji (gràcies). Mostrareu ser el súmmum de l’encant si els responeu prosím, que tant pot significar “si us plau”, com “de res”.

Un altre aspecte a tenir en compte per moure’ns en transport públic: els txecs se senten molt incòmodes amb la proximitat física (qüestió cultural, imagino), i ja no us dic res amb el contacte físic directe. Aquest és inevitable en les hores punta d’un dia laborable o en tramvies i metros de recorregut molt turístic. Si heu “d’empènyer lleument” per entrar, sortir o acomodar-vos, no oblideu dir prosím (aquí amb l’accepció “si us plau”) si toqueu una persona. És una norma de cortesia molt arrelada.

Bitllets

Existeixen dos tipus de bitllets de transport públic:

Màquina per validar bitllets en un tramvia de Praga

Bitllet senzill: es el més recomanable si hem de fer recorreguts curts. Podem utilitzar-lo fins a un límit de 20 minuts després d’haver estat validat a les màquines interiors dels tramvies o autobusos o en les de les estacions de metro. Aquests bitllets només es poden usar un sol cop i en un únic transport, és a dir, si usem el tramvia, encara que no hagin passat 20 minuts des que vam validar el bitllet, no podríem fer-lo servir per anar amb autobús, per exemple. Com succeeix a Espanya, sí que podem utilitzar-lo si efectuem un transbord de metro, o sigui, si canviem de línia sense sortir a l’exterior. En aquest cas, el bitllet és vàlid fins a 30 minuts. Els bitllets senzills no serveixen per als tramvies o autobusos nocturns. El seu preu és de 18 corones (fa un parell d’anys costaven 15!) per als adults. Els nens fins a 6 anys no paguen i els joves fins a 15 anys paguen una mica menys.

Bitllet combinat: es recomana per a trajectes llargs. Es pot utilitzar en qualsevol transport públic i permet els transbords de tramvia a tramvia o de línia de metro a línia de metro, però a més, d’un tipus de transport a un altre (de metro a tramvia, per exemple). Té una validesa d’una hora i quart i el seu preu és de 26 corones, és a dir, 1 euro, per als adults.

Els dos tipus de bitllets es poden comprar a les màquines expenedores que hi ha a algunes estacions de metro, tot i que cal recordar que només accepten monedes. Es venen també en els estancs (tábak), en molts quioscos al carrer o a les oficines de turisme. Alguns hotels també els venen als seus clients.

A part, existeixen les diferents modalitats de “passis” depenent del temps de validesa, tot i que a un turista a Praga només li poden interessar els de 24 hores, 3 dies o 5 dies. Aquests passis, com succeeix a Espanya, poden utilitzar-se en qualsevol transport públic el temps durant el qual tenen validesa. Els passis turístics (1-3-5 dies) es venen a les taquilles d’algunes estacions de metro (les més cèntriques o turístiques, com Můstek, Florenc, Hradčanská, Malostranská, Hlavní nádraží, Nádraží Holešovice, Náměstí Míru, Muzeum o Dejvická.

Malgrat que adquirir un passi pot semblar còmode (no cal estar pensant a trobar on comprar els bitllets), no crec que a un turista li pagui la pena comprar-ne, ja que, com he dit abans, es pot arribar a la major part de la ciutat històrica a peu. Com a molt, si sou poc caminadors, compreu-ne un de 24 hores, però no s’amortitzen, excepte potser el dia que pugeu al Castell o si sortiu del centre per anar a Vyšehrad, per exemple.

Tramvia

Tramvia de Praga

El tramvia (tramvadje en txec) és el meu mitjà de transport preferit per moure’m per Praga. M’agrada viatjar en la superfície (una mania personal, ho reconec) i poder assistir a l’espectacle de la ciutat viva, dels seus carrers i edificis, seguir el moviment de la seva gent. Viatjar en tramvia és interessant sobretot si teniu l’allotjament més enllà del districte de Karlin (Praha 7), en hotels a Invalidovna o a Opatov, per exemple. Un viatge fins al centre permet, aleshores, contemplar la Praga real, on viuen, treballen o compren els seus habitants. Amb tot, el metro és una mica més ràpid, és clar. La flota de tramvies s’ha anat modernitzant i els vehicles més antics estan essent substituïts per d’altres moderns i més veloços, sobretot a les línies més turístiques. Tot i els avantatges d’aquests tramvies moderns, segueixo preferint els de sempre, els de seients de fusta i moviment brusc, aquells en què, de vegades, el conductor baixava a canviar manualment les agulles de les vies. Qüestió sentimental. Els tramvies “normals” funcionen des de les 4 de la matinada fins a la mitjanit, i la seva freqüència és d’uns 10 minuts, aproximadament. Els tramvies nocturns funcionen des de les 0.30h fins a les 4.30h i la seva freqüència és d’entre 30 i 40 minuts.

Les parades de tramvia les reconeixereu fàcilment. Són una mena de pals de color vermell col·locades a banda i banda del carrer, per a les dues direccions. Hi pengen uns cartellets amb el número del tramvia que passa per aquell lloc. Al costat d’alguns d’aquests números, n’hi ha uns altres de color blau fosc: són els números del tramvia nocturn. Al costat del número habitual, hi ha el seu número corresponent durant la nit. Si penseu agafar un tramvia concret a la nit, assegureu-vos que té correspondència en horari nocturn, ja que no tots en tenen. El tramvia nocturn de Praga és, en general, segur. O ho era fa pocs anys. A sota dels números dels tramvies, hi ha la llista amb les parades. Per tenir en compte: el tramvia que us durà pràcticament per tot Praga és el número 22, que fa la circumval·lació de la ciutat i puja fins al Castell.

Parada de tramvia de Praga

Quan viatgeu amb tramvia, abans d’arribar a la parada, escoltareu per megafonia: Přiští zaztávka i, a continuació, el nom de la parada a què s’està arribant: per exemple, Přiští zaztávka… Bila Lábut. Si en la parada de tramvia també hi ha metro, després de l’anunci de la propera parada, s’afegeix Přestup na metro.

Podeu arribar a les principals zones turístiques de Praga amb els següents tramvies:

CIUTAT VELLA (Staré Město)

La Ciutat Vella des del Pont de Carles

Náměstí Republiky: 8, 14, 16

Staroměstská: 17, 18

BARRI JUEU (JOSEFOV)

Sinagoga Vella-Nova

Právnická facultá: 17

CIUTAT NOVA (Nové Město)

El Teatre Nacional (Narodní divadlo)

Václavské náměstí: 3, 9, 14, 24

Narodní třida: 6,7,9,10,14,16,17,18,21,22.

MALÁ STRANA

Plaça de la Malá Strana (Malostranské náměstí)

Malostranské náměstí: 12,17,18,20,22.

DISTRICTE DEL CASTELL I CATEDRAL DE ST. VITUS

El Castell i la Catedral vistos des de la Ciutat Vella

Prazšky Hrad: 1.8.15.18.20.22.26

Metro

El metro de Praga funciona com en qualsevol ciutat europea. A les andanes teniu els panells amb les parades, correspondències, etc. Només és necessari que tingueu clar en quina parada voleu baixar i, sobre tot, quina és la direcció cap a on aneu.

Parada de metro Mustek

El metro de Praga té tres línies: A (color verd), B (color groc) i C (color vermell). Amb la línia A podeu arribar a la Ciutat Nova (Nové  Město), a les estacions  Náměstí Mirů (en el cor del districte de Vinohrady, la Praga del XIX per excel·lència), Můstek i Muzeum (les dues últimes situades a ambdós extremes de la famosíssima i sempre concorreguda Plaça Wenceslau. (Václavské náměstí en txec). La línia A o verda també us portarà al cor de la Ciutat Vella (estació Staroměstská). Aquesta línia de metro creua el riu i arriba fins a la Malá Strana (estació Malonstranská) i puja fins al Castell de Praga o Hradčany (estació Hradčanská).

Amb la línia B (groc) també és possible arribar als principals punts de la Praga turística. Per arribar a la Ciutat Vella amb la línia B, haureu de baixar a l’estació Náměstí Republiky.  Des d’aquesta parada també podreu arribar còmodament a peu fins a la Plaça Wenceslau. La línea groga continua fins al cor de la Ciutat Nova: l’estació Můstek, al final de la Plaça Wenceslau, permet arribar caminant tant a la Plaça de la Ciutat Vella com als molls del riu Vltava. El mateix succeeix si baixeu a l’estació Narodní třida (Avinguda Nacional), des d’on podeu accedir també a la zona dels molls, al Teatre Nacional (Narodní divadlo), al conegut Cafè Slavia (davant del riu, a la vorera oposada al Teatre Nacional) i, fins i tot, caminant una mica més, fins a l’arxifamós Pont de Carles (Karluv Most). La línia B segueis endinsant-se a la Ciutat Nova i arriba fins a l’estació Karlovo náměstí (Plaça de Carles), situada a la bellíssima plaça del mateix nom.

La línia C o vermella arriba també a la Ciutat Nova, en concret a l’estació Můstek. Si baixeu a l’estació I.P. Pavlova sereu a un pas de les famoses cerveseries U Fleku i U Kalicha. Amb la línia vermella arribeu també fins a Vyšehrad, una de les excursions de mig dia més recomanables per fer fora del centre de Praga.

Les tres estacions en el centre de la ciutat on és possible fer transbords són:

Můstek, entre les línies A i B.

Muzeum, entre les línies A i C.

Florenc, entre les línies B i C. A Florenc es troba també la principal estació d’autobusos de Praga.

Com succeeix als tramvies, les successives estacions s’anuncien per megafonia: Příští stanice… i el nom de l’estació corresponent. Per exemple, Příští stanice… I.P. Pavlova. Si hi ha correspondència amb una altra línia, escoltareu Přestup na linku… i la lletra de la línia corresponent, A, B o C. La megafonia anuncia també quan les portes del metro es tanquen i ja no es pot pujar o baixar dels vagons: Ukončete prosím výstup a nástup, dveře se zavírají (Si us plau, no pugin i baixin del tren, les portes s’estan tancant).

Una curiositat sobre el metro de Praga: com tots els d’influència soviètica, està construït a moltíssima més profunditat que els metros espanyols, així que quan anem baixant a l’interior de les estacions cap a les andanes, el trajecte en les escales mecàniques és llarg i ens fa la sensació de fer un “viatge al centre de la Terra”. A més, la velocitat a què es pugen o baixen les escales es vertiginosa. Fins que no t’hi acostumes, no les tens totes!

Escales mecàniques del metro de Praga

TARGETES TURÍSTIQUES

L’única targeta que conec es Prague City Card (res a veure amb l’Open Card que utilitzen els txecs i que inclou transport, recàrrega de mòbils, compra d’entrades, etc). La Prague City Card permet l’entrada a diversos museus i monuments, tot i que realment no surt a compte: molts dels llocs que suposadament ofereix són d’entrada lliure. D’altres, no tenen el més mínim interès per a un turista que passarà quatre o cinc dies a Praga.  A més, no inclou visites indispensables, com el Barri Jueu, ni tan sols un descompte en el preu de l’entrada. De tota manera, enllaço el web de la Prague City Card:

http://www.praguecitycard.com/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1&lang=es

MENJAR I BEURE

Un dels plats tradicionals de la cuina txeca

Una mostra molt incompleta, evidentment, de llocs al centre de Praga on es pot menjar o sopar a uns preus més o menys raonables.

Una de les millors cerveses txeques, l'Staropramen

Ciutall Vella (Staré Město) i Barri Jueu (Josefov)

U Zlateho Tygra, al carrer Husova. L’oferta del menú és, majoritàriament, basada en menjar txec tradicional i suculent. Les raccions són abundants i serveixen una Pilsen de 12º fantàstica. És una de les cerveseries de Praga que encara conserva l’ambient tradicional (amb tots els seus avantatges, menjar abundant i consistent, i els seus desavantatges, servei lent i una mica esquerp).

Rugantino al carrer Dušní, en el Barri Jueu, a la vora de la Sinagoga Espanyola. Fan bones pizzes i amanides.

Hogo Fogo, al Barri Jueu, al carrer Salvatorská, davant de l’església de l’Esperit Sant (a la vora de la Sinagoga Espanyola). És un lloc poc conegut, no hi solen entrar turistes i la primera impressió és que és una mica “cutre”. Abans s’hi podien menjar bons plats de pasta a preus realment econòmics, tot i que pel quem’han comentat, en els últims temps, l’adjectiu “cutre” no només es limita a la decoració o a l’ambient, sinó també al menjar.

Obecní Dům (restaurant del soterrani). A la Plaça de la República (Náměsti Republiky), al costat de la Torre de la Pólvora (Prašna brana). No us deixeu intimidar per la majestuositat de l’edifici de la Casa Municipal (això és el que significa Obecní Dům). El restaurant que hi ha a nivell de carrer és car, heu de baixar fins al soterrani. A l’hora de sopar, si teniu sort, podreu escoltar música en viu. El menjar és correcte i els preus no escandalitzen, tenint en compte la zona i el lloc.

U Golema, al carrer Maiselova. al Barri Jueu. Abans era un restaurant “kosher”, és a dir, que el menjar que se servia no incloïa els aliments prohibits per les lleis dietètiques jueves (kashrut), però ja fa temps que en el seu menú inclouen plats que contenen porc o marisc. Serveixen especialitats vegetarianes. No és econòmic (dinar pot sertir per unes 600 corones) i de vegades se’ls nota massa que viuen de cara al turismo (exploten tota la llegenda del Golem), però és una de les opcions si l’hora de dinar us arriba en el Barri Jueu.

Mikulka’s Pizzeria, al carrer Beneditská, molt a la vora de la Plaça de la Ciutat Vella. A més de pizzes (estil txec, és clar), serveixen pasta i amanides.

Ciutat Nova (Nové Město)

U Medviků, a Na Perstyne, davant del Teatre Nacional i de l’edifici de la Lanterna Magika. La primera taverna U Medviku es va obrir a mitjans segle XV. És una “sala de cervesa” (lloc on només es va a assaborir aquesta beguda) a més de restaurant. Plats tradicionals txecs. Demaneu els plats a base de pollastre i les boles de patata cuita (bramboré) o de massa de pa (knedliky, la meva debilitat). Serveixen cervesa Gambrinus o Budweisser-Budvar si no és que demaneu expressament alguna altra de les marques txeques més usuals (Staropramen o Pilsner Urquel).

U Pinkasů, a Jungmannovo náměsti, entre la Plaça Wenceslau i l’Avinguda Nacional (Narodní Třida). Queda una mica amagat, en un carreró lateral (si us situeu mirant el riu i l’Avinguda Nacional, queda a la vostra esquerra). Menjar senzill i consistent, sense pretensions, i bona cervesa Pilsner Urquel. Tradicionalment ha estat un lloc tranquil i poc freqüentat per turistes, tot i que ara, dir “poc freqüentat per turistes” és impossible. Sempre ha estat el meu LLOC PREFERIT per dinar o sopar a Praga, per l’ambient i la relació qualitat-preu.

U Fleků, la CERVESERIA DE PRAGA PER EXCEL·LÈNCIA. Al carrer Kremencova, relativament a la vora dels molls del Vltava. Tingueu en compte que viuen per i per al turisme, però no es pot haver estat a Praga i no anar-hi. Serveixen una fantàstica cervesa negra artesana, la “flekovna” des del segle XV, i que no té res a veure amb la negra que coneixem, és molt suau i diürètica. A l’estiu es pot menjar al pati on acostuma a haver-hi música en viu i les llargues taules estan ocupades per turistes sorollosos. Si voleu més tranquil·litat, podeu entrar a les sales interiors de decoració gòtica. El menjar és car, així que el millor és demanar un entrepà (el típic entrepà txec de salsitxa) o el formatge de cervesa (pivní sýr). Si voleu menjar un plat, el que surt més econòmic és el típic estofat amb massa de pa i nata (goulash a houskové knédliky). Atenció amb les begudes: com passa encara a les tavernes i cerveseries tradicionals txeques, d’entrada, si no diueu el contrari, ja us porten l’enorme gerra de cervesa. Totes les que aneu bevent, les compten fent unes ratlles al paper que deixen a sobre de la taula mentre esteu consumint. Per tant, vigileu “les ratlles”, no sigui cas que en sobri alguna.

Kavárna Velryba, a la mateixa zona d’U Fleků, al carrer Opatovická, que queda perpendicular per sobre del carrer Kremencova. És una mena de cafè on també se serveixen entrepans de pollastre, hamburgueses i amanides. El menjar és bo i el preu més o menys econòmic.

Kmotra, al carrer V Jirchařich, És una pizzería on es menja bé, a preus raonables.

U Suteru, molt a la vora del riu, entre Palackeho náměsti i Rašinovo nábřeři. Serveixen especialitats txeques i eslovaques. Sempre molt ple perquè els preus són econòmics. Ambient txec (amb tot el que això implica)

Universal, a V Jircharich (darrere del Teatre Nacional). Per menjar ràpid i a preus econòmics. Aquí trobareu una àmplia selecció d’amanides, un plat no gaire present als restaurants praguencs.

U Kalicha (“El Calze”), al carrer Na bojišti, molt a la vora del metro I.P. Pavlova.

la segona cerveseria MÉS EMBLEMÀTICA de Praga, tot i que una mica “matxacada” pel turisme. A banda de ser famosa per la seva cervesa, U Kalicha es va donar a conèixer fora de la República Txeca, perquè l’escriptor Jaroslav Hasek, a la seva obra Les aventures del bon soldat Schveij, fa que el protagonista de la novel·la freqüenti la cerveseria. L’establiment s’ha convertit en una mena de museu o “lloc de culte” del “bon soldat Sveij”. Les parers són plenes de cites de la novel·la, signatures de famosos, els cambrers van vestits com soldats de l’Imperi Austrohongarès en la Primera Guerra Mundial… En fi, per passar una vetllada pintoresca (millor a la nit). No és un restaurant econòmic, però tampoc és cap ruïna i el menjar és bo.

Malá Strana

U svatého Tomáše (“La de Sant Tomàs”, al carrer Letenská, al costat dde la Plaça de la Malá Strana (Malostranské Náměstí). Aquest carrer és el que duu des de la Plaça fins als Jardins Wallestein. És una de les cerveseries més antigues de Praga (segle XIV).  Des de l’exterior, sembla que l’edifici sigui vell i rònec, però entreu en una mena de pati interior i baixeu les escales que queden a la vostra dreta. Aleshores entrareu en una de les millors cerveseries de la ciutat. S’hi menja molt bé per preus acceptables.

U Sschnellů, al carrer Tomásšká (entrant pel carrer Letenská, des de la Plaça de la Malá Strana, a la dreta). Un lloc MOLT AGRADABLE. Bon menjar i preus aceptables, potser una mica més económica que U svatého Tomáše.

U Mecenáse (“El Mecenae”), a la Plaça de la Malá Strana. UN CAPRICI DE RESTAURANT. És un dels millors restaurants a Praga, tant per la qualitat del mejar com pel tracte i l’ambient. A l’estiu és necessari reservar, així que els turistes acostumen a passar-hi al migdia per reservar taula per sopar. És car, però si aneu en parella i us voleu donar un gust, és dels més recomables.

Districte del Castell (Hradčany)

Tots els restaurants i cerveseries d’aquesta zona són cars, perquè saben positivament que la gent que visita el recinte del Castell ha de passar-hi el dia complet, per tant, no té sentit tornar a baixar fins a la Malá Strana i tornar a pujar. Per això se n’aprofiten, perquè els turistes estan cansats al migdia i volen trobar un lloc on dinar el més a la vora possible. Per això, quan visiteu la zona del Castell mentalitzeu-vos que gastareu en el dinar més del que és habitual. El que us recomano és que aneu caminant per Loretenská i us fixeu en els llocs i en el preu dels menús. Cadascú sabrà quin és el seu pressupost.

Vikárka, al costat de la catedral, dins el recinte del Castell. No és econòmic, però es menja bé i el lloc i les vistes són ideals. A més, serveixen encara cerveza Staropramen, que darrerament està essent substituïda per la Pilsner Urquel a la majoria d’establiments.